Avui com ahirVa ser a la tardor del 1707
i encara volen cendres pels mateixos carrers,
les classes populars contra les tropes del rei
les pedres ho recorden quan avui les prenem.
Avui com ahir
avui com demà
el mateix camí,
BarricadesA la barricada antifeixista
la por entra als portals de la derrota i la ferida
Però amagada al calaix de la història
guardares el record de la teua antiga memòria
Una vella bandera
que al teu cor oneja
amb tres frases pintades:
Caca De BruixesAvui tampoc he despertat,
avui encara no he parlat,
lluny de València,
rumb clandestí,
t’he recordat a prop del mar.
Avui també han assassinat les veus,
avui també han bombardejat els cors,
CanteCante cante cante cante trist
i al color despert del teu somrís
Cante a la incertesa
que em desperta a mig matí
Cante a aquelles nits
que no esborren els oblits
Cante a la tendresa del teu cor
i a l´amor que es canta amb tres acords
Del SudDel Sud
Del sud, d'allà on la terra mor,
d'allà on la calor no em deixa veure el
sol.
Sóc del sud i el meu caminar s'ha fet tant
complicat que ja no veig el nord.
El gran circ dels invisiblesS´obre el teló
del gran circ de la mentira que han alçat
un dia mes als carrers dels oblidats.
Els oblidats
que es passen mitja vida naufragant
creuantels mars de la seua soletat.
EsperantEsperant verue la mare, esperant q arribe el pare,
esperant que algú t'escolte,
esperant que no es barallen,
Esperant anar a classe, esperant passar l'examen,
esperant els primers crits,
esperant dormir les nits.
Esperant...
Esperant a que el cos cresca,
La FlamaAmb l´espurna de l´historia
i avançant amb pas valent,
em ences dins la memoria
la flama d´uns sentiments.
Viure sempre corrent
avançant amb la gent
rellevant contra el vent
Mil nou-cents trenta-nouEm vas contar com els mataren
a les presons d'oblit i horror
amb l'esperança afusellada
escrita en llàgrimes de foc.
Vas marxar en llargues columnes
pels camins de fred i dolor;
cames i cors plens de ferides
Quatre VentsA voltes sóc supervivent
dels mapes dels meus sentiments,
i en la tristesa
del llarg camí
sent les ferides del meu temps.
Perdut a les nits d’occident
he après a viure resistent,
Si Tanque Els UllsSi tanque els ulls recorde tot el que vam fer
aquelles nits d’estiu quan no teniem res
unes motxilles buides i uns bitllets de tren.
Les festes d’un poble on vam arribar,
un sopar a la fresca amb un got a la mà,
els nervis a la panxa abans de començar.
Tres SeglesMapes que s´esborren amb les armes
tropes que derroten esperances
flames que renaixen de les brases
cendres que ens cobreixen les mirades
pobles incendiats per les venjances
llengües prohibides per ordenances
llunes menjades per sargantanes