FAUNA все тексты (слова) песен, переводы, видео, клипы

Ai que tinc una coseta, ai que la tinc ben amagada
Que només surt quan sent la rumba, ai, la rumba més gitana Qui la crida sap com és, tant adictiva com la marihuana
La passió que porto a dins i que es mou com la més cubana
Surt de nit, surt de passada, bufa el vent, dins de la plaça, Ja no corre la mainada, ja no es veu la gent amb gana Només sona la cançó per fer la rumba en la sardana
Diga-li, diga-li, diga-li, que no n’hi ha prou amb un sol ball Que avui és l’última, l’última nit de l’any
Diga-li, diga-li, diga-li, que no n’hi ha prou amb un sol ball Que avui és l’última, l’última nit de l’any
Puja pel camí, que al cim hi haurà la glòria, Trobaràs un nou instint, entre camps de neu i boira Li trauràs, la pols a la carassa
T’enamoraràs de la rumba més pallassa

Hambre, yo tengo hambre de volverte a ver sonreír,
y sueño, sueño despierto y lejos, lejos de ti
Respiran los pulmones, consumen los humanos
Unos sobreviven y otros son esclavos
Chaquetas de millones y rostros engañados
Te tiran muchas piedras y reparten muchos palos
Y entre toda la marea, somos ciervos de una hoguera
sin hogar donde caernos para volver a levantar

OBRE LA PORTA
Obre la porta dels somriures de les il·lusions,
De l’aventura que portaves dins el cor
La bogeria que em deixava ser qui sóc,
que no em privava quan es feia fosc,
Obre la porta per reviure la nostra passió.
Ja ha arribat l’hora que tu puguis tornar a somiar,
Brindis a l’aire i que tot torni a començar.

I vine amb mi, et convido a un cafè̀, si us plau i tinguis fe
Volem junts, fent el camí,́
t’enfado però̀
Potser per tu, jo sóc un cap mandrós, que fa el que li sembla
Puc, ser el que vols, fer-te un petó, sense cap pressa
Amb tu, seré́ com sóc, ets tu, qui em fa millor
I vine amb mi, et convido a un cafè, si us plau i tinguis fe
Volem junts, fent el camí,

Entre rius, que es creuaven al nostre pas hem fet nous horitzons,
altres formes de crear
No hem deixat mai de voler somiar, de voler sortir a trobar un nou
lloc on despertar
Seguint la nostalgia d’una nit, trencant fronteres,trencant el
compromís
Seguint la nostalgia d’una nit, donem la força, la força d’un sol crit
Tornarem a ser, un somriure a cada plaça, tornarem a viure aquell

Del espíritu soñé́, de mi obra bajo piel, entre dedos fusilados con
dibujos de papel; Entre noches de bohemia juegos sin identidad de
payasos justicieros que nunca vieron que es amar; Escondidos
bajo piedras sin creer lo que no ven, subyacentes de un destino
lleno de armas y beber; Rodeados de penumbra solo el ruido un
cascabel, retumbando en campanares entre llantos de mujer
Y es así, ( ́ cómo es) como revivimos nuestra pena sin sentido entre
cuentos de soldados y princesas

Siento que no hay nada que me convenza
Siento que no estoy si no contestas
Y no se de ti, quiero volverte a sentir, y sentir.
Quiero sentir

Cierro la ventana que me sale llamarte
Que suene mi canción al despertarte
Y creo que me estoy volviendo loco